Com funciona Escó

Les propostes

Cada elecció té un conjunt d'afirmacions sobre temes que divideixen els partits. Es redacten en to neutre i cada una porta un context breu, també neutre, que pots llegir girant la carta.

L'ordre de les propostes és aleatori per a cada sessió, perquè cap tema no surti sempre primer.

Les posicions de les candidatures

Per a cada afirmació, cada candidatura té un valor de −2 (molt en desacord) a +2 (molt d'acord), o bé «no s'hi pronuncia». Cada valor porta la font: el document, la pàgina o un enllaç. Si una candidatura no diu res sobre un tema, no s'hi inventa cap posició.

Les posicions surten del programa electoral, d'una votació nominal del Congrés o d'una declaració pública del partit. En una votació, votar-hi a favor o en contra compta com a d'acord o en desacord; abstenir-se, com a neutral; i ser l'autor de la iniciativa, o votar la llei que fa exactament el que diu l'afirmació, com a molt d'acord o molt en desacord.

Les coalicions poden canviar segons el territori; per això les candidatures es defineixen per circumscripció.

El càlcul de l'afinitat

Per a cada candidatura es compara el sentit del teu vot (sí, no o abstenció) amb el de la seva posició, proposta per proposta, i es converteix en un percentatge de 0 a 100. Coincidir compta sencer; sí contra abstenció, mig; sí contra no, gens. Només es compara el sentit perquè la intensitat de la posició d'un partit no es pot mesurar bé: votar una llei i haver-la escrit compten igual.

Tens 3 línies vermelles per a les propostes que no negociaries. Una línia vermella pesa 3 vegades més, i si una candidatura hi vota en contra, el resultat t'ho diu. Les propostes dels temes on poses fitxes d'influència també pesen més.

L'abstenció és una resposta i compta. «Salta» no compta. Si una candidatura no es pronuncia sobre una proposta, aquella proposta no entra al seu càlcul.

Perquè una candidatura amb molt poques posicions no surti amunt per casualitat, cal que es pronunciï com a mínim sobre el 50 % de les propostes que has votat per entrar al rànquing. La resta es mostra a part.

Els empats es decideixen sobre la xifra arrodonida, la que veus. Les candidatures empatades comparteixen posició i s'ordenen amb l'ordre aleatori de la sessió.

s(x)     = sentit: +1 (sí), 0 (abstenció), −1 (no)
pes(q)   = fitxes del tema × 3 si és una línia vermella
D        = Σ pes(q) · |s(tu) − s(candidatura)| / 2
Dmàx     = Σ pes(q)
afinitat = arrodonit(100 · (1 − D / Dmàx))

El pressupost

Escó és un simulador de mandat: els diners són limitats. Algunes propostes tenen cost (gastar més o cobrar menys impostos) i altres n'aporten (ingressos nous). Si votes a favor d'una proposta amb cost i no tens marge, has de dir d'on surten els diners: retallar un altre àmbit, pujar un impost o endeutar-te. Si no, la proposta no tira endavant.

Cada font de finançament compta com una resposta: fer-la servir equival a estar-hi d'acord, i fer-la servir a fons, a estar-hi molt d'acord. Les candidatures també hi tenen posició, i el càlcul de l'afinitat les compara igual que les afirmacions.

En aquesta versió els costos són punts orientatius i fictics. En una elecció real, cada cost ha de sortir d'una font neutral, com l'AIReF o la memòria econòmica dels programes.

La teva influència

Al final reparteixes 10 fitxes entre els temes. Cada fitxa fa que les propostes d'aquell tema pesin mig punt més al càlcul (sense fitxes, pes 1; amb 2 fitxes, pes 2). Com que les fitxes són limitades, posar-ne moltes en un tema vol dir no posar-ne en un altre.

El mapa i l'hemicicle

Cada proposta pot contribuir a un o més eixos: econòmic (esquerra–dreta), social (liberal–conservador) i territorial. La posició de cada punt és la mitjana de les respostes ponderada per aquesta contribució. Les fitxes no et mouen al mapa.

L'hemicicle reparteix 350 escons amb el sistema D'Hondt fent servir la teva afinitat com si fossin vots. És una manera visual de llegir el mateix rànquing, no una predicció electoral.

Privacitat

Tot el càlcul es fa al teu navegador. No hi ha comptes, galetes de seguiment ni cap servidor que rebi les respostes. El progrés es desa a la memòria de la pestanya i s'esborra quan la tanques. En una elecció en versió preliminar, les respostes es desen en aquest dispositiu perquè puguis veure les candidatures el dia que es revelin; les pots esborrar quan vulguis, i l'enllaç privat les porta a la part de l'adreça que no arriba mai al servidor.

La província només serveix per saber quines candidatures es presenten on votes, i tampoc no surt del navegador. Si comparteixes el resultat, l'enllaç només conté les candidatures i els percentatges arrodonits.

Límits

Un qüestionari no recull tot el que importa d'un programa ni la credibilitat de qui el presenta. Fes servir el resultat com a punt de partida per informar-te, no com a consell de vot.

Aquesta versió fa servir dades fictícies per provar l'eina: els partits, les posicions i les fonts són inventats.